
La Mariona torna a Barcelona des d’Austràlia per acompanyar el seu pare durant els seus últims moments. Després de la seva mort, i inesperadament confinada a la casa familiar durant la pandèmia, es veu obligada a enfrontar un dolor enterrat: la depressió que va patir el seu pare, envoltada de silenci i tabú. Al llarg d’aquest procés, comença a qüestionar com la relació amb ell i tota aquella distància han influït en les seves connexions amb els altres, afectant la seva capacitat de confiar en les persones i fins i tot en ella mateixa.